L’origen de la localitat d’Altafulla es remunta fins l’època medieval, a mitjan segle XI. Estava situada en un promontori que davalla pausadament fins al mar Mediterrani, on, juntament amb altres turons fortificats en la línia del riu Gaià, formaven l’extrem meridional del Comtat de Barcelona. La posició elevada de la localitat significava un cert desplaçament respecte de l’hàbitat romà o tardoromà de la vil•la romana dels Munts, a la vora de la Mediterrània, i donava més protecció respecte de la costa. Gràcies a aquesta situació, la fortalesa esdevenia dominadora de l’entorn, i, paral•lelament, la Via Augusta es convertia en la gran artèria de comunicació del territori.

De fet, el castell d’Altafulla encara ofereix, en el dia d’avui, una posició privilegiada i preeminent, fidel a les condicions de l’ocupació feudal del segle XI, com si hagués nascut de la mateixa roca on ara hi descansa. L’edifici, de planta triangular o trapezoïdal, gira entorn d’un pati interior, que originalment va funcionar com a torre, al qual es van afegir altres estructures posteriors. La construcció conserva l’aparença de fortificació i es troba flanquejada per diverses torres amb merlets i una porta dentelada, uns elements que recorden certa funcionalitat militar.

Altafulla és una vila ben conservada i respectuosa amb el seu entorn protegit, amb un clima suau i càlid. Altafulla és com una illa entre la conurbació de Barcelona, Tarragona i el turisme de masses de la Costa Daurada. Combina el millor de l’oferta d’oci situada a pocs minuts i la tranquil·litat d’un lloc ideal per viure, per treballar, per visitar i per gaudir. Cultura, qualitat de servei, entorn natural i bon tracte són atributs destacats d’una oferta turística complementària del seu principal atractiu: la seva gent, la platja i el sol.

Les curtes distàncies amb poblacions i llocs de gran interès com Barcelona, la Tàrraco romana, la Costa Daurada, Port Aventura, el Delta de l’Ebre, les rutes de Gaudí, Picasso, la Ruta del Císter, les visites gastronòmiques i els bons vins i caves del Priorat, el Penedès, la Terra Alta i el Baix Gaià, converteixen Altafulla en el principi i la fi de variades rutes per conèixer de més a prop una part de Catalunya. La vila va ser declarada bé cultural d’interès nacional l’any 1998 per la Generalitat de Catalunya gràcies, principalment, a la Vila Closa i als seus ravals. Dos anys més tard, el 2000, va ser declarada també Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per la vil•la romana dels Munts.

El nostre present. Actualment, l’estructura urbana medieval es pot resseguir a través del nucli urbà antic, conegut com la Vila Closa, un nom que al•ludeix al recinte emmurallat. Aquest indret està marcat pels carrers amb pendent o amb certes curiositats, com ara el passatge de Santa Teresa o l’església parroquial de Sant Martí. Tot aquest conjunt medieval, amb façanes de cases senyorials edificades al segle XVIII, juntament amb les seves places, donen a l’indret la tranquil•litat i l’elegància que han fet que aquesta localitat mereixi el nomenament de bé d’interès nacional, i que hagi estat declarada conjunt historicoartístic per la Generalitat el 1998.

El perímetre medieval del recinte emmurallat que envoltava el castell d’Altafulla va ser superat amb el creixement urbanístic dels segles XVII i XVIII de l’actual Vila Closa, quan el poble es va expandir cap al mar. La Vila Closa respon a la vila tancada per una muralla medieval, de la qual es conserva un tram, dues torres i tres portals, actualment reformats, que hi donaven accés. Cap a la banda de mar, l’actual barri marítim, els carrers ja són més amples i paral•lels a la Via Augusta, i mostren una vila rica i pròspera amb cases senyorials d’una destacada oligarquia mercantil al carrer Botigues de Mar.

Altafulla està organitzat en tres nuclis de població: Altafulla (centre), on resideix la majoria d’habitants durant tot l’any; Altafulla (platja) o barri marítim, format per molts apartaments on estiuegen els turistes, i les Brises del Mar, situat al nord de la població i accessible des de la carretera de Torredembarra a la Riera de Gaià. Els nuclis del centre i de la platja estan separats pel passeig Marquès de Tamarit, l’antiga carretera N-340 (que actualment està desplaçada per una variant al nord de la població), i la línia ferroviària de RENFE amb parada a l’estació d’Altafulla-Tamarit. El padró municipal de l’any 2018 responia a una població de 5.184 habitants.

Als afores del poble es troba l’ermita de Sant Antoni. Es va construir el 1717 gràcies a les donacions realitzades, principalment, per Baltasar Rabassa, un pescador del poble. A la zona coneguda com els Munts es troben les restes d’una vil•la romana. Les excavacions es van iniciar el 1967, i s’hi han trobat nombroses peces que es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Entre aquestes peces hi ha algunes estàtues de marbre.

L’església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir entre el 1701 i el 1705, amb estil neoclàssic. Té planta de creu llatina i disposa de tres naus amb creuer. A la façana hi ha una imatge de sant Martí de Tours. L’església té un campanar inacabat de planta quadrada. Tot i que va patir grans desperfectes durant la Guerra Civil, conserva encara un retaule barroc del 1745. Altafulla celebra la seva festa major l’11 de novembre, la festivitat de Sant Martí. El castell d’Altafulla es troba en molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruït a partir d’uns plànols del segle XV. És un edifici en forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Encara que l’interior s’ha canviat diverses vegades, conserva el pati original i una galeria renaixentista. Actualment, l’estructura urbana medieval es pot resseguir a través del nucli urbà antic, conegut com la Vila Closa, un nom que al•ludeix al recinte emmurallat.